Correspondència Xec Marquès-Anna Rossell (Carta del teòleg i salesià Xec Marquès Coll (16-07-2026)

A l’original català segueix la traducció a l’espanyol, traducció d’Anna Rossell /

Al original catalán sigue la traducción al español, traducción de Anna Rossell

Resposta de Xec Marquès a les cites de (Rabindranath Tagore, Nacionalisme, 1917) i de (John Dewey, Democràcia i educació, 1915).

Xec Anna 16/06/26

«La història ha arribat a un punt en què l'home moral, l'home complet, està cedint cada cop més terreny, [...] a [...] l'home comercial, [...]. Aquest procés [...] està assolint proporcions gegantines i molt poder, cosa que provoca l'alteració de l'equilibri moral de l'home I enfosqueix el seu costat humà sota l'ombra d'una organització sense ànima.» (Rabindranath Tagore, Nacionalisme, 1917).

És lluny el 1917, faltava un any per que acabés la primera guerra dita mundial. Som el 2026, una mica més d’un segle desprès. L’afirmació del Tagore és encara d’actualitat. Potser podríem trobar alguna cita semblant a Plató, moltíssims anys abans.

La qüestió que se m’imposa és perquè, malgrat tot, encara hi ha gent que escriu, que pensa, que guarda un esperit crític i que resisteix al terreny que està guanyant «l’home comercial».

La resposta no es podrà verificar en termes estadístics, en capacitat d’impacte social, d’influència en les democràcies per escollir governants i governantes amb un ideal... L’evidència no és altra cosa que aquesta minoria que continua resistint, que no baixa els braços, que continua viatjant cap Ítaca.

Si nó fos per aquesta gent, fa temps que no hi seríem.

«La idea de rendiment fa pensar gairebé en aquella mena de coses que una màquina ben planificada pot fer millor que un ésser humà, i el principal efecte de l'educació, assolir una vida plena de sentit, va per un altre camí.» (John Dewey, Democràcia i educació, 1915).

Avui, el rendiment no es mesura per «allò que es pot fer millor que un ésser humà». En el món “comercial” del que parlava Tagore, el rendiment es mesura per la quantitat de doblers que puc guanyar i en poc temps. Potser és més rendible fer treballar milers de persones a Bangladesh per a fer samarretes per a Zara i les seues sucursals que invertir milions en màquines-robot que faran la mateixa feina.

Un teòleg africà (Mveng) parla de la «pauvretisation anthropologique». Desenvolupa una tesis que fa veure que l’esclavatge i la colonització han reduït el «negre» negant-li la seua humanitat.

No sé on hi ha crisis de l’educació, però sé que una persona que no és capaç de reconèixer una persona en un altra que té un color diferent, que no parla la seua llengua, que creu en un altre déu o que ha arribat a ca teua en pastera, aquesta persona, per molt bon benestar social que tingui no assolirà l’ésser millor i no serà benaurada.

El sentit només el donen el valors que són capaços de fer-me renunciar el que per a mi és evident per a poder acollir l’altre.

Sí, avui el millor demana sacrificis.

Xec, 16 juliol 2026.

Traducción al español

Xec-Anna 16/06/26

«La historia ha llegado a un punto en que el hombre moral, el hombre completo, está cediendo cada vez más terreno, [...] al hombre comercial, [...]. Este proceso [...] está llegando a proporciones gigantescas y a mucho poder, cosa que provoca la alteración del equilibrio moral del hombre Y oscurece su lado humano bajo la sombra de una organización sin alma.» (Rabindranath Tagore, Nacionalismo, 1917).

1917 está lejos, faltaba un año para que acabara la primera guerra dicha mundial. Estamos en 2026, de esto hace algo más de un siglo. La afirmación de Tagore es todavía actual. Quizás podríamos encontrar alguna cita parecida en Platón, muchísimos años antes.

La cuestión que se me impone es porque, a pesar de todo, todavía hay gente que escribe, que piensa, que conserva un espíritu crítico y que resiste ante el terreno que se está ganando «el hombre comercial».

La respuesta no se podrá verificar en términos estadísticos, en capacidad de impacto social, de influencia en las democracias para escoger gobernantes y gobernantas con un ideal... La evidencia no es otra cosa que esta minoría que continúa resistiendo, que no se rinde, que continúa viajando a Itaca.

Si no fuera por esta gente, hace tiempo que no estaríamos.

«La idea de rendimiento hace pensar casi en aquel tipo de cosas que una máquina muy planificada puede hacer mejor que un ser humano, y el principal efecto de la educación, lograr una vida llena de sentido, va por otro camino.» (John Dewey, Democracia y educación, 1915).

Hoy, el rendimiento no se mide por «aquello que se puede hacer mejor que un ser humano». En el mundo «comercial» del que hablaba Tagore, el rendimiento se mide por la cantidad de dinero que se puede ganar y en poco tiempo. Quizás es más rentable hacer trabajar a miles de personas en Bangladesh para hacer camisetas para Zara y sus sucursales que invertir millones en máquinas-robot que harán el mismo trabajo.

Un teólogo africano (*Mveng) habla de la «pauvretisation anthropologique». Desarrolla una tesis que evidencia que la esclavitud y la colonización han reducido al «negro» negándole su humanidad.

No sé donde hay crisis de la educación, pero sé que una persona que no es capaz de reconocer a una persona en otra que tiene un color de piel diferente, que no habla su lengua, que cree en otro dios o que ha llegado a tu casa en patera, esta persona, por muy buen bienestar social que tenga no logrará ser mejor y no será bienaventurada.

El sentido solo lo dan el valores que son capaces de hacerme renunciar lo que para mí es evidente para poder acoger al otro.

Sí, hoy lo mejor exige sacrificios.

Xec, 16 de julio de 2026.