PARA ANIBAL GARCÍA, NUEVO CONTERTULIO DE ESTE BLOG

*
Al original catalán sigue su traducción al español

(Catalán)

HERÈNCIA

Que la culpa no t’apagui el rostre.                                                                    

Mira-la, digues-li el teu nom;
ella s’obra amb la teva paraula,
dibuixa amb mots segurs els seus contorns.
Toca-la! Quan tu l’abastis,
ella prendrà amb tu les seves formes.
I les prendrà per tu,
car tu no ets ella.
Posa-la davant teu,
i quan la vegis,
sabràs que encara té forma de fruita,
que l’arrossegues tu,
que dols per ella,
Eva.
© Anna Rossell

(Del poemari La veu per companya)

*
*
(Español)
HERENCIA
Que la culpa no te apague el rostro.                                                                    
Mírala, dile a ella tu nombre;
ella se abre con la palabra tuya,
con voz firme dibuja sus contornos.
Tócala! Cuando la alcances,
dibujará contigo su figura.
Y esto lo hará por ti,
pues no eres ella.
Colócala ante ti;
cuando la veas,
sabrás que tiene aún forma de fruta,
que la arrastras en ti,
que penas por ella,
Eva.
© de la traducción Anna Rossell

(Del poemario La veu per companya)

Anterior
Anterior

FILOSOFÍA EN CLAVE DE NOVELA NEGRA

Siguiente
Siguiente

PRESENTACIÓN DE LA POETA PEPA ORTIZ EN EL ATENEO DE BARCELONA (EL LABERINTO DE ARIADNA, 30-09-2011)