Carta del teòleg i salesià Xec Marquès i Coll a Anna Rossell (Carta del 19-10-2022) / Carta del teólogo y salesiano Xec Marquès i Coll a Anna Rossell (19-10-2022)

  • Anna Rossell, poeta i escriptora
  • El teòleg i salesià Xec Marquès i Coll

CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS I COLL A ANNA ROSSELL

 

Original català

 

Benvolguda i estimada,

 

Sí, que fa bé escriure i fa bé llegir. Trobar l’altra per la mediació de la paraula escrita. Anar endavant i enrere del desplegament de la reflexió, entretenir-se en una frase, rellegir i rumiar el text. Des de la religió es parla de textos sagrats, car també Déu té necessitat de dir-se en escriptura. Sí que és una tragèdia que s’estigui perdent l’escriure i el llegir; és una tragèdia que molta gent no trobi gust a gastar temps a només llegir.

 

I com dius, el nostre tema ara és un altre.

 

Llegint-te veig que em fa falta explicar millor la meua reflexió. Per la necessitat de la reflexió, en el concepte determinant biològic hi podem incloure elements de la genètica, de la fisiologia, tant morfològica (massa muscular) com endocrina (hormones). Estem d’acord que el sexe masculí, en general, es presenta de fet en «superioritat física» [en comparació amb] el sexe femení.

 

En la teua reflexió entenc que el concepte de cultura és lligat al tema de la intenció. Quan la cultura diu que la força és per a dominar, sotmetre, comandar, organitzar i es justifica amb el deure de protegir i garantir la continuïtat de la espècia llavors tenim la cultura patriarcal. I aquest és el discurs que es transmet de pares/mares a fis/fies, desprès d’haver estat rebut i interioritzat. (No oblidem que els textos fundacionals de la majoria de les religions s’han composat en un context de coneixements biològics que dona al sexe masculí [la prerrogativa] de ser el «sembrador» i al sexe femení la de ser la terra on la llavor germinarà, texts que configuren el que es transmet com cultura des de fa mil·lennis, [que re]coneixien només el «semen», l’òvul només es considerava un niu i açò per els més sabents).

 

L’altra element que constitueix la cultura «té a veure amb les experiències (la por, el desconegut...) i les aspiracions (transcendència, per tant religions...) de l’ésser humà». Què dona seguretat, què tranquil·litza davant la por, l’inconegut? La superioritat física, la força, qui la posseeix ? El mascle. La cultura neix en un context de lluita i de sobreviure.

 

L’altre element són les aspiracions. Certament, també la recerca de sentit, de coherència i de resposta al desig d’immortalitat. És un fet que les tres grans religions que coneixem més aviat o més tard situaran déu en el cor del conflicte. L’espiritualitat no en tindrà prou i passarà al davant la força. Als llibres històrics dels textos sagrats jueus, és el general Josué qui substituirà Moisès. L’exercici de la violència o la creació de l’enemic situarà el «mascle» amb les seves atribucions de superioritat física al centre de la religió.

 

Així religió i cultura, des de temps ancestrals, perpetuen la necessitat de masclisme: «Déu ens ha fet així». El pas endavant de la cultura és l’alliberament d’aquesta falsa evidència.

 

[Falsa] evidència que són patrons presents en moltes cultures.

 

El fet de l’emergència d’un nou patró: la presència del femení en la configuració de la cultura, en la política, en l’economia, en la religió, és per a mi un lloc d’esperança.

 

Hi ha un segon patró que està configurant altrament la posició de «l’home» en relació a la Terra. L’ecologia ens fa veure que l’ecosistema piramidal (patriarcal) que situa l’espècie humana al cap [desemmascara aquesta manera de veure-ho, així com] el sistema econòmic neoliberal comuna gran mentida.

Estic d’acord que la genètica i la fisiologia determinen moltes coses, però el sentit, el valor i la intenció venen de la capacitat de llibertat, i aquesta obre la perspectiva de la transcendència.

 

En aquest sentit tota religió (o expressió religiosa) que negui la llibertat, que la disfressi i que no la promogui (que no promogui el sentit crític, la capacitat de posar-se en qüestió, de prendre distància de les aparents evidències...) no és altra cosa que ideologia feixista.

 

El tema de la concepció de frigidesa escampat per la cultura patriarcal, per a un altra carta.

 

Amb esperança

 

Xec

*

*

Traducción al español (de Anna Rossell)

 

Estimada y querida:

 

Sí que hace bien escribir y hace bien leer. Encontrar a la otra persona por la mediación de la palabra escrita. Ir adelante y hacia atrás desplegando la reflexión, entretenerse en una frase, releer y dar vueltas sobre texto. Desde la religión se habla de textos sagrados, puesto que también Dios tiene necesidad de decirse en escritura. Sí que es una tragedia que se esté perdiendo escribir y leer; es una tragedia que mucha gente no encuentre gusto en invertir tiempo en solo leer.

 

Y como dices, nuestro tema ahora es otro.

 

Leyéndote veo que me hace falta explicar mejor mi reflexión. Por la necesidad de la reflexión, en el concepto determinante biológico podemos incluir elementos de la genética, de la fisiología, tanto morfológica (demasiado muscular) como endocrina (hormonas). Estamos de acuerdo en que el sexo masculino, en general, se presenta de hecho con «superioridad física» [en comparación con el sexo femenino.

 

De tu reflexión entiendo que ligas el concepto de cultura con la intención. Cuando la cultura dice que la fuerza es para dominar, someter, mandar, organizar y se justifica con el deber de proteger y garantizar la continuidad de la especie, entonces tenemos la cultura patriarcal. Y este es el discurso que se transmite de padres/madres a hijos/hijas, después de haberse recibido e interiorizado. (No olvidemos que los textos fundacionales de la mayoría de las religiones se han confeccionado en un contexto de conocimientos biológicos que otorgan al sexo masculino [la prerrogativa] de ser el «sembrador» y al sexo femenino la de ser la tierra donde la semilla germinará, textos que configuran lo que se transmite como cultura desde hace milenios, [que re]conocían solo el «semen», el óvulo solo se consideraba un nido, y esto por los más sabios).

 

El otro elemento que constituye la cultura «tiene que ver con las experiencias (el miedo, lo desconocido...) y las aspiraciones (trascendencia, por lo tanto religiones...) del ser humano». ¿Qué es lo que nos da seguridad, ¿qué es lo que tranquiliza ante el miedo?, ¿lo desconocido? La superioridad física, la fuerza, ¿quién la posee? El macho. La cultura nace en un contexto de lucha y de supervivencia.

 

El otro elemento son las aspiraciones. Ciertamente, también, la búsqueda de sentido, de coherencia y de respuesta al deseo de inmortalidad. Es un hecho que las tres grandes religiones que conocemos tarde o temprano situarán a dios en el corazón del conflicto. La espiritualidad será suficiente y se antepondrá la fuerza. En los libros históricos de los textos sagrados judíos, es el general Josué quien sustituirá a Moisés. El ejercicio de la violencia o la creación del enemigo situará al «macho» con sus atribuciones de superioridad física en el centro de la religión.

 

Así religión y cultura, desde tiempos ancestrales, perpetúan la necesidad de machismo: «Dios nos ha hecho así». El paso adelante de la cultura es la liberación de esta falsa evidencia.

 

[Falsa] evidencia que son patrones presentes en muchas culturas.

 

El hecho de la emergencia de un nuevo patrón: la presencia de lo femenino en la configuración de la cultura, en la política, en la economía, en la religión, es para mí un lugar de esperanza.

 

Hay un segundo patrón que está configurando de otra manera la posición de «el hombre» en relación con la Tierra. La ecología nos hace ver que el ecosistema piramidal (patriarcal) que sitúa a la especie humana en la cúspide [desenmascara este modo de ver, así como al] sistema económico neoliberal una gran mentira.

Estoy de acuerdo en que la genética y la fisiología determinan muchas cosas, pero el sentido, el valor y la intención vienen de la capacidad de libertad, y esta abre la perspectiva de la trascendencia.

 

En este sentido toda religión (o expresión religiosa) que niegue la libertad, que la disfrace y que no la promueva (que no promueva el sentido crítico, la capacidad de ponerse en cuestión, de tomar distancia de las aparentes evidencias...) no es otra cosa que ideología fascista.

 

El tema de la concepción de frigidez esparcido por la cultura patriarcal, [lo dejo] para otra carta.

 

Con esperanza,

 

Xec

Etiquetas: