CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL

  • El teólogo y salesiano Xec Marquès (2016)

CORRESPONDÈNCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL/

CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL

Original català

Sigue su traducción al español

Duékoué (Costa d'Ivori), 26 de gener, 2017

Arran de la mort de la jove Christabelle, alumna del nostre centre, em vas escriure una carta desenvolupant el que havíem començat a intercanviar en correu més informal. Els dos compartíem la indignació, el crit de “jamais plus ça”, “això, mai més”, i jo et deia el sentiment de impotència, atrapats entre el tabú i els principis morals teòrics.

La primera reflexió és en relació a la responsabilitat que tenim els educadors que tractem amb adolescents/es. Després entres en el debat sobre la moral cristiana fixada en els mites del pecat original i de la virginitat de la mare de Jesús.

Davant del drama de la mort d’una noia per un avortament practicat sense cap garantia d’higiene i amb alt risc d’accident, tenim sentiments de solidaritat, de compassió i d'indignació que ens fan anar més enllà del límit de les nostres responsabilitats. El drama ens pesa com si d’alguna manera ho haguéssim pogut evitar, com si poguéssim evitar que es reprodueixi.

Açò és important. El fet que visquem drames sovint, que siguem testimonis d’injustícies cada dia no ens dóna el dret a la indiferència. Encara, cada vegada que a la ciutat veig al.lots i al.lotes que no són a l’escola, que estan transportant mercaderies o venent qualsevol cosa, se’m remou la consciència. Però també sé per experiència de treball amb els al.lots del carrer que hi ha un marge de llibertat, un límits a la capacitat de fer reaccionar la societat i la cultura, uns hàbits arrelats que ens fan viure com un fracàs la sortida d’un noi al carrer, i ens provoca el sentiment que no ser més que una gota d’aigua dolça en l’oceà de la marginalitat no és una responsabilitat sinó un dolor amb el que s’ha de viure. Un dolor, però, que no desanima ni deprimeix sinó que mobilitza i funciona com a consciència crítica

Trob que aquesta és la posició que podem prendre davant la responsabilitat que ens toca en tant que educadors d’adolescents. 
La mitja d’edat d@ls jov@s del centre és de 19 anys. A partir d’aquest curs, ens han començat a arribar adolescents i entre 13 – 15 anys. Vol dir que la majoria abans d’arribat ja han tingut experiència de vida sexual i són sexualment actius. 
Proposes acompanyar els jov@s amb programes pedagògics i polítiques d’urgència perquè cap noia sigui víctima d’un avortament “salvatge”, interpel·les les institucions d’educació, però no en poden assumir tota la responsabilitat. Objectiu que expresses més endavant en “educar en la llibertat”. S’entén educar en la gestió de la sexualitat, l’afectivitat i la capacitat de reproducció. Gestió que s’estén a la decisió a prendre davant un embaràs no desitjat. Es tracta d’educar la capacitat de “sentir”, “tenir” i “canalitzar” la pulsió sexual.

Per educar en la capacitat de gestió d’aquests tres verbs no n’hi ha prou amb el coneixement del funcionament fisiològic de la sexualitat humana. Cal educar també el “desig”, l’alteritat, el llenguatge del cos i de la tendresa, la capacitat de trobada amb l’altre (alteritat, també l’alteritat lligada a la sexualitat i a la pulsió), la capacitat de gaudir i de fer gaudir. També s’ha d’educar la qualitat de la paternitat-maternitat.

L’educació cristiana orienta aquesta educació des de la vocació a estimar i ser estimat; des de la vocació a la promoció i a la cura de la vida. La teologia cristiana no ignora que el sexe i l’amor són coses diferents, però açò no treu que l’un i l’altre puguin fer camí junts. Que l’un i l’altre s’il·luminin de la llum qu’els és pròpia.

Si quan dic açò es desvetllen els fantasmes i les emocions internalitzades per una educació fonamentada en la noció de pecat, en una intel·ligència del sexe com a pecat “originari”, llavors no ens entendrem.

Esteim parlant d’educació, no de judici del comportament humà, no de definició del concepte de pecat.

Però tampoc podem tractar la sexualitat com si parlessim de qualsevol altra cosa. La pulsió sexual desvetlla emocions, sentiments, processos fisiològics que no tenen altres instints. I justament la psicologia ens ensenya la capacitat de la sexualitat de camuflar-se i impregnar qualsevol altra pulsió, desig o acció d’origen no sexual, fonament de perversions i sublimacions.
La qualitat humana que millor qualifica la persona és l’amor. I justament perquè la persona humana és capaç d’estimar, la persona humana també és capaç d’odiar. La persona humana és capaç de fer el bé, i per aquesta mateixa qualitat és capaç de fer mal. Pot donar vida o pot matar.

Estimar, fer el bé i donar vida és humà perquè és una decisió de llibertat i de consciència. I aquesta suprema qualitat és al mateix temps la seva més gran misèria. El seu drama més tràgic. 
L’educació de sexualitat perquè no sigui una força de mort, de destrucció, d’opressió no pot obviar la qüestió del mal, d’allò que fa mal, que no és just... d’allò que la teologia cristiana anomena pecat. I si el mot molesta i és mal entès no tenc cap problema per a dir-lo altrament.

Poses en la teva reflexió “les grans preguntes”, preguntes que d’alguna manera ja respons. Preguntes que interroguen unes afirmacions. Afirmacions que no són necessàriament la veritat que s’expressa en la teologia cristiana. En fas també una drecera que és més opinió que veritat objectiva. La virginitat de Maria, el pecat original i la intel·ligència del sexe i de la relació sexual com a pecat, no són els pilars de l’Església Catòlica.

Per a l’Església Catòlica la virginitat de Maria no és la dada fonamental. La dada fonamental, la confessió de fe, és que Maria és Mare de Déu. El fruit del seu embaràs és el Fill de Déu. Es Déu. El fonamental en l’embaràs de Maria i en l’infantament de Jesús és l’Encarnació del Fill, del Verb. 
L’afirmació de la virginitat de Maria està en relació a aquesta veritat de fe. No té relació amb la teologia moral catòlica. Açò no vol dir que sigui dada històrica la utilització de la virginitat de Maria com argument per exaltar una suposada superioritat de l’estat de virginitat.

Els primers capítols del Gènesis són una relectura des de la tradició jueva de mites assirians de la creació. El contingut teològic és la unicitat de Déu, l’alteritat de la criatura humana i la dessacralització de la sexualitat. 
L’Antic Testament conté el naixement extraordinari de personatges que han estat claus en el desenvolupament de la història sagrada. En cap cas la intervenció de Déu exclou la relació sexual que ha donat lloc aquest naixement.

Un des gestos escandalosos de Jesús és el perdonar i estalviar de la condemnació una dona qualificada d’adúltera. I els homos que la volien lapidar són enviats als seus propis pecats. 
El vot de celibat i castedat de religiosos i religioses no és ni obligació, ni imposició, és una decisió lliure i conscient que no pretén jutjar el valor de la sexualitat humana però tampoc negar que l’abstinència, la renúncia a la relació sexual i al seu plaer son expressions humanes de la pulsió sexual. 
La promesa de celibat de capellans és una disciplina eclesiàstica que no té sentit si no és assumida com a valor per els que en fan la promesa. 
I el pecat per a aquestes persones no és només i principalment l'incompliment del vot o a de la disciplina, sinó la incapacitat d’estimar i de fer-se estimar.

Cert que hi ha milers i milers de pàgines on la moral sexual catòlica s’inscriu en la imatge que les teves afirmacions produeixen. Cert que encara hi ha predicadors/es, ideòlogues obsessionats amb la sexualitat-pecat. Però no és just caricaturitzar la teologia cristiana, la proposta evangèlica de benaurança à partir d’aquests sermons.

L’educador cristià que sóc, quan es mira al mirall que m’has enviat, hi reconeix errors i pecats en la història de la tradició a la que pertany, però no s’hi reconeix ell mateix ni hi reconeix tants de sants i santes d’ahir i d’avui que han contribuït amb la seva vida, els seus escrits i les seves propostes a viure i fer viure una sexualitat benaurada.

Una tendra i amorosa abraçada,

Xec

CARTA DE L TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (Traducción al español de Anna Rossell)

A raíz de la muerte de la joven Christabelle, alumna de nuestro centro, me escribiste una carta desarrollando lo que habíamos empezado a intercambiar en correo más informal. Ambos compartíamos la indignación, el grito de "jamais plus ça", "esto, nunca más", y yo te hablaba del sentimiento de impotencia, atrapados entre el tabú y los principios morales teóricos.

La primera reflexión está en relación a la responsabilidad que tenemos los educadores que tratamos con adolescentes. Después entras en el debate sobre la moral cristiana, fijada en los mitos del pecado original y de la virginidad de la madre de Jesús.

Ante el drama de la muerte de una joven por un aborto practicado sin ninguna garantía de higiene y con alto riesgo de accidente, tenemos sentimientos de solidaridad, de compasión y de indignación que nos hacen ir más allá del límite de nuestras responsabilidades. El drama nos pesa como si de alguna manera lo hubiéramos podido evitar, como si pudiéramos evitar que se reproduzca.

Esto es importante. El hecho de que vivamos dramas a menudo, de que seamos testigos de injusticias cada día, no nos da el derecho a la indiferencia. Aunque, cada vez que en la ciudad veo chicas y chicos que no están en la escuela, que están transportando mercancías o vendiendo cualquier cosa, se me remueve la conciencia. Pero también sé por experiencia de trabajo con los chicos de la calle que hay un margen de libertad, unos límites a la capacidad de hacer reaccionar a la sociedad y la cultura, unos hábitos arraigados, que nos hacen vivir como un fracaso la salida de un chico a la calle i nos provoca el sentimiento de que no ser más que gota de agua dulce en el océano de la marginalidad no es una responsabilidad sino un dolor con el que se ha de vivir. Un dolor, sin embargo, que no desanima ni deprime, sino que moviliza y funciona como conciencia crítica.

Opino que ésta es la posición que podemos tomar ante la responsabilidad que nos toca como educadores de adolescentes.
La media de edad de @ ls jóvene s del centro es de 19 años. A partir de este curso, nos han empezado a llegar adolescentes entre 13 a 15 años. Quiere decir que la mayoría antes de llegar ya han tenido experiencia de vida sexual y son sexualmente activos.
Propones acompañar a los/las jóvene s con programas pedagógicos y políticas de urgencia para que ninguna chica sea víctima de un aborto "salvaje", interpelas a las instituciones de educación, pero ellas no pueden asumir toda la responsabilidad. Objetivo que expresas más adelante en "educar en la libertad". Se entiende educar en la gestión de la sexualidad, la afectividad y la capacidad de reproducción. Gestión que se extiende como la decisión a tomar ante un embarazo no deseado. Se trata de educar la capacidad de "sentir", "tener" y "canalizar" la pulsión sexual.

Para educar en la capacidad de gestión de estos tres verbos no basta con el conocimiento del funcionamiento fisiológico de la sexualidad humana, hay que educar también el "deseo", la alteridad, el lenguaje del cuerpo y de la ternura, la capacidad de encuentro con el otro (alteridad, también la alteridad ligada a la sexualidad ya la pulsión), la capacidad de disfrutar y hacer disfrutar. También se ha de educar a la calidad de la paternidad-maternidad.

La educación cristiana orienta esta educación desde la vocación a amar y ser amado, desde la vocación a la promoción y la protección de la vida. La teología cristiana no ignora que el sexo y el amor son cosas diferentes, pero esto no quita que uno y otro puedan hacer camino juntos. Que uno y otro se iluminen de la luz que les es propia.

Si cuando digo esto se desvelan los fantasmas y las emociones interiorizadas por una educación fundamentada en la noción de pecado, en una inteligencia del sexo como pecado "original", entonces no nos entenderemos.

Estamos hablando de educación, no de juicio del comportamiento humano, no de definición del concepto de pecado.

Pero tampoco podemos tratar la sexualidad como si habláramos de cualquier otra cosa. La pulsión sexual desvela emociones, sentimientos, procesos fisiológicos que no tienen otros instintos. Y justamente la psicología nos enseña la capacidad de la sexualidad de camuflarse e impregnar cualquier otra pulsión, deseo o acción de origen no sexual, fundamento de perversiones y sublimaciones.

La cualidad humana que mejor califica a la persona es el amor. Y justamente porque la persona humana es capaz de amar, la persona humana también es capaz de odiar. La persona humana es capaz de hacer el bien, y por esa misma cualidad es capaz de hacer daño. Puede dar vida o puede matar.

Amar, hacer el bien y dar vida es humano porque es una decisión de libertad y de conciencia. Y esta suprema cualidad es al mismo tiempo su mayor miseria. Su drama más trágico.

La educación de la sexualidad que no sea una fuerza de muerte, de destrucción, de opresión no puede obviar la cuestión del mal, de lo que hace daño, de lo que no es justo... de lo que la teología cristiana llama pecado. Y si la palabra molesta y es mal entendida no tengo ningún problema en llamarlo de otro modo.

Planteas en tu reflexión "las grandes preguntas", preguntas que de alguna manera ya respondes. Preguntas que interrogan unas afirmaciones. afirmaciones que no son necesariamente la verdad que se expresa en la teología cristiana. Tomas también un atajo que es más opinión que verdad objetiva. La virginidad de María, el pecado original y la inteligencia del sexo y de la relación sexual como pecado, no son los pilares de la Iglesia Católica.

Para la Iglesia Católica la virginidad de María no es el dato fundamental. El dato fundamental, la confesión de fe, es que María es Madre de Dios. El fruto de su embarazo es el Hijo de Dios. Se Dios. Lo fundamental en el embarazo de María y en el alumbramiento de Jesús es la Encarnación del Hijo, del Verbo.
La afirmación de la virginidad de María está en relación con esta verdad de fe. No tiene relación con la teología moral católica. Esto no quiere decir que sea dato histórico la utilización de la virginidad de María como argumento para exaltar una supuesta superioridad del estado de virginidad.

Los primeros capítulos del Génesis son una relectura desde la tradición judía de mitos asirios de la creación. El contenido teológico es la unicidad de Dios, la alteridad de la criatura humana y la desacralización de la sexualidad.

El Antiguo Testamento contiene el nacimiento extraordinario de personajes que han sido claves en el desarrollo de la historia sagrada. En ningún caso la intervención de Dios excluye la relación sexual que ha dado lugar este nacimiento.
Uno desde gestos escandalosos de Jesús es el perdonar y ahorrar de la condenación una mujer calificada de adúltera. Y los homos que la querían lapidar son enviados a sus propios pecados.

El voto de celibato y castidad de religiosos y religiosas no es ni obligación, ni imposición, es una decisión libre y consciente que no pretende juzgar el valor de la sexualidad humana pero tampoco negar que la abstinencia, la renuncia a la relación sexual y a su placer son expresiones humanas de la pulsión sexual.
La promesa de celibato de sacerdotes es una disciplina eclesiástica que no tiene sentido si no es asumida como valor para los que hacen la promesa.
Y el pecado para estas personas no es sólo y principalmente el incumplimiento del voto o de la disciplina, sino la incapacidad de amar y de hacerse amar.

Cierto que hay miles y miles de páginas donde la moral sexual católica se inscribe en la imagen que tus afirmaciones producen. Cierto que todavía hay predicadores / as, ideólogas obsesionados con la sexualidad-pecado. Pero no es justo caricaturizar la teología cristiana, la propuesta evangélica de bienaventuranza a partir de estos sermones.

El educador cristiano que soy, cuando se mira en el espejo que me has enviado, reconoce errores y pecados en la historia de la tradición a la que pertenece, pero no se reconoce a sí mismo ni reconoce a tantos santos y santas de ayer y de hoy que han contribuido con su vida, sus escritos y sus propuestas a vivir y hacer vivir una sexualidad bienaventurada.

Un tierno y amoroso abrazo,

Xec

Etiquetas: