Mi viaje a Togo, de Anna Rossell

  • Portada del libro "Mi viaje a Togo"

*
Sobrecubierta del libro Mi viaje a Togo
*
 

pág. 11 del libro
 
 
*
*
per Albert Calls*
*
El Quadern d'Albert Calls MI VIAJE A TOGO, d'ANNA ROSSELL
*
Mi viaje a Togo, d'Anna Rossell, amb il·lustracions de Pilar Millán, Editorial Montflorit, Barcelona, 2006.
*
Són temps aquests en els quals es torna a valorar l'escriptura dietarista, de diaris personals que aportin nous punts de vista sobre la realitat fragmentària i multiforme que ens toca de viure. Això és degut, en part, a l'increment dels anomenats blogs a la xarxa digital, en part també perquè l'actual vida accelerada fomenta una necessitat de saber de tot i alhora un rebuig a l'excedent d'informació repetitiva que ens endollen cada dia, ens agradi o no, amb totes les maneres possibles de fer-ho. Mi viaje a Togo és una d'aquelles obres que es mereixen un espai de reflexió perquè s'hi nota la voluntat de transmetre experiències que han canviat la vida de la seva autora, encara que sigui des de la transversalitat de l'ànima. L'ha escrit Anna Rossell, maresmenca vinculada a la cultura, que va fer un viatge a l'Àfrica occidental l'abril de 2004, que és la base d'aquest diari de caire literari. D'altra banda, un dels puntals d'aquest volum publicat per Editorial Montflorit és, sens dubte, la vida gràfica en paral·lel que li atorguen les il·lustracions de Pilar Millán. El lector hi trobarà petits moments robats amb paraules i imatges a un altre món que és molt diferent del nostre, tant que ens atrau conèixer-lo i saber que existeix. Més que un llibre, Mi viaje a Togo és una petita capsa de paraules carregada d'històries que volen arribar a l'ànima i que ho aconsegueixen. Una lectura en uns temps en què és difícil trobar llibres que no vulguin ser comercials, sinó solament sincers i ben escrits.
*
*
 
por Felipe Sérvulo
*
 
No hay duda que por mucho que avance la técnica nada puede sustituir el placer que se experimenta al tocar un libro bien editado.Abrir sus páginas, recorrer la tipografía, notar el tacto sedoso de la cubierta, oler su tinta… Y si además, el libro tiene unas buenas ilustraciones, podemos expresar aquí lo típico en estos casos: "miel sobre hojuelas". Por cierto, un día hablaremos de esas expresiones que han evolucionado desde su origen para hacerse frases hechas, Y es que "miel sobre hojuelas" es un típico dulce manchego, cuya base, no podía ser de otra forma, es la miel que se mezcla con cazalla, harina y huevos. Esta especialidad culinaria ha derivado en una dulce expresión que cuando se cita, es para expresar que todo va bien. Ojalá, pues, tengamos muchas oportunidades de decirla, eso significará que todo marcha perfectamente.
*
 
Divago: quería hablaros de un libro: Mi viaje a Togo de Anna Rossell. Editorial Montflorit, Barcelona. Anna es, además de poeta, doctorada en Filología Alemana. Profesora de literatura alemana en el Departamento de Filología Inglesa y Germanística de la Universidad Autónoma de Barcelona hasta diciembre de 2009.
Conocí a Anna en la blogosfera, lo que demuestra, a los detractores de Internet, que, usado con mesura y cierto talento, es una herramienta inmejorable para contactar con personas interesantes de gustos afines. Rápidamente al comprobar la calidad de sus escritos, la invité a asistir a las tertulias de El Laberinto de Ariadna. Anna asiste cuando buenamente se lo permiten sus múltiples ocupaciones profesionales y literarias, pero siempre que viene nos deja la impronta de su cálida humanidad y sencillez.
*
 
Sigo divagando: quería hablaros de su libro, no de Anna, aunque sea lo mismo, ya que la autora, para expresarlo coloquialmente, es "auténtica". Es de esas "escribidoras" (¡oh, Vargas Llosa!) que no ponen una letra supérflua en sus creaciones. Sus escritos son como su piel, sus cabellos o sus ojos. Esa impresión me dio cuando leí su poemario La ferida en la paraula: "I, com cada any, / torno al país / blanc de cega llum / de blaus de mar / de cel i verds / i gris, frescos matolls / i pins de cabellera pentinada / i llarga, empolsegats pel vent, / festival de colors / per seduir els sentis, / miratge per l' esperit."
*
 
Concluyo a mi pesar y apenas he hablado de Mi viaje a Togo. Decir que es un relato de viajes es poco, donde la autora, con una prosa sencilla, amena y directa, nos hace partícipes de las emociones que experimenta desde la inmediatez y la emoción al recorrer ese país. Por si no fuera suficiente, está ilustrado con acuarelas de la artista Pilar Millán, excelentes y dificilísimas en su aparente sencillez y la edición es un auténtico lujo, que hacen de este libro un objeto casi erótico. Con libros así estamos salvados. Ellos florecen, señalan el camino y nos iluminan.
*
 
Texto: ©Felipe Sérvulo
*
 
*
*
PODÉIS COMPRAR "MI VIAJE A TOGO" EN:

Librería Altaïr, de BARCELONA: Gran Vía de les Corts Catalanes, 616 (entre C./ Balmes y Rbla. de Cataluña), 08007 Barcelona, Tel. (34) 933427171, Fax (34) 933427178, Horario de lunes a sábado: 10:00 - 20:30 h, Correo-e: http://www.altair.es/.

COMPRAR 

TOTS ELS LLIBRES D’ANNA ROSSELL / TODOS LOS LIBROS DE ANNA ROSSELL

Escriu un correu a: / Escríbe un correo a:  arossellib@gmail.com

Indica:

1) Títol / Título  

2) Versió en català i / o espanyol // Versión en catalán o / y en español

3) Número d’exemplars / Número de ejemplares

4) Si vols dedicatòria i a qui cal adreçar-la / Si deseas dedicatoria y a quién debe ir dirigida

5) Adreça on vols rebre els llibres / Dirección en la que deseas recibir los libros

6) Al pagament, indica el teu nom i el concepte del pagament / En el pago, indica tu nombre y el concepto del pago

MÈTODE DE PAGAMENT / MÉTODO DE PAGO: 

1) Paypal: https://paypal.me/arilibros1789?locale.x=es_ES

2) CaixaBank, Compte Corrent / Cuenta Corriente: ES12 2100 1341 2402 0017 1951 

 

LLISTA DE PREUS / LISTA DE PRECIOS

(El preu indicat + 2,50 € despeses d’enviament / precio indicado + 2,50 € gastos de envío)

Mi viaje a Togo (libro de viajes), 18,50 Euros

La ferida en la paraula (poemario), 12 Euros.También editado en E-book, 2 Euros Ed. Playa de Ákaba, 2014.

La herida en la palabra (poemario), E-book, Ed. Playa de Ákaba, 2014.

Mondomwouwé (novela), 12 Euros

Quadern malià / Cuaderno de Malí, (poemario), 12 Euros

Àlbum d'absències (Poemario), Ed. Playa de Ákaba, 2013, 12,50 Euros (también en E-book: 2 Euros)

V.V.A.A., IndignHadas. Antología poética escrita por mujeres, Ed. Urania, 2012, 14 Euros  

V.V.A.A., ErotizHadas. Antología poética escrita por mujeres, Ed. Unaria, 2014, 14 Euros  

La ilustración y el romanticismo como épocas literarias en contextos europeos está descatalogado. Si os interessa adquirirlo, poneros en contacto con Bernd Springer: bernd.springer@uab.cat

 

Etiquetas: 

Comentarios

Estoy mas o menos en la mitad del libro,en el luga...

Estoy mas o menos en la mitad del libro,en el lugar de retiro del Monte Tabor, y durante la lectura he tenido la sensación de estar asistiendo a un tiempo y lugar que seguramente hoy ya no existe. Y luego viene el párrafo de Leonard, donde explica como su paisaje era muy otro, arbolado y donde había que matar serpientes mientras se caminaba. Se que toda mirada no es inocente, pero la tuya donde prima el deseo de conocer,donde se palpa la bondad descarnada de ese deseo, me compromete como lector y creo a pies juntillas, y me dejo llevar por este texto sencillo, sereno que me llena de nostalagias de un mundo que desconozco pero que no puedo dejar de asimilar a aquellas tierras americanas, tan extensas y sus gentes también a mi parecer inocentes.

Avililla, no quedas mal, sino como un hombre inoce...

Avililla, no quedas mal, sino como un hombre inocente y primitivo, que es la naturaleza de los hombres buenos. Ya ves, cómo en contadas excepciones, en ese país las que lo sacan adelante son las mujeres. Tu déjate llevar estás al lado de una mujer hábil, entre otras virtudes, y las tuyas seguramente no se acaban en las mencionadas.
Por otro lado, el libro me encantó hasta el final.
No hace mucho comentaba con compañeros de estudios, que no descartaba terminar dentro de unos años, probablemente después de la muerte de mi madre, que sabes vive conmigo ( espero no lo recibas como agorero este comentario, sino como algo que a buen seguro así ha de suceder, y lo espero con justicia, ya que mi madre ya ha tenido que sufrir la pérdida de una hija y yo no quisiera hacerle esa "putada" de morir antes), en algún lugar en Africa o Sudamérica practicando la medicina China, especialmente la Acupuntura, ya que lo único necesario para curar son las agujas. Púes bien, al leer este libro, en muchos pasajes me sentía allí, y una serenidad alegre me embargaba como hace tiempo no era capáz de gozar. Próximo destino Togo? Qi lo sa.

Acabo de llegir Mi Viaje a Togo. Ha estat un viatg...

Acabo de llegir Mi Viaje a Togo. Ha estat un viatge –el meu- d’acompanyament i de descobriment d’una realitat que desconeixia. La podia imaginar perquè s’ han fet moltes pel•lícules, no tantes com caldria, i llibres, tants com és de plural Àfrica, però aquest viatge a Togo m’ha descobert el que suposo que és el tarannà quotidià que no veiem habitualment, a través de la seva gent, sigui aquesta el togolès de “a peu” o bé els petits i alts funcionaris.

Les descripcions del paisatge, tan variat d’una zona a una altra, m’han captivat, la descripció de l’església i la religió tal com es practica allà i d’un funeral han estat reveladores i ja no diguem el paper dels polítics i com es practica allà l’arribada del turisme (els hotels només per a actes oficials i festetes pels polítics), els mitjans de comunicació per a blancs.

M’he divertit molt amb les vostres aventures només posar els peus a l’aeroport i topar-vos amb els espavilats, que n’hi han a tot arreu però amb les formes simpàtiques d’allà. Amb el vostre desconcert en anar descobrint formes d’actuació i organització tant diferents a les nostres.

Però sobretot aquest llibre m’aporta molts punts de partida per a reflexionar. Són molts, tants que no m’hi caben aquí. Pobre país, i quan dic país em refereixo a aquesta gent, el poble, que ha hagut de suportar els colonitzadors tant com els qui els estan governant actualment, petits dictadors al servei dels seus interessos. M’has fet reflexionar quan ens transmets la teva sorpresa veient els programes que s’emeten a la televisió i, que per altra banda només veuen uns quants privilegiats (no sé si això s’ha d’interpretar com una sort?). Són programes que venen del món occidental, dedicats a blancs i per la forma de viure dels blancs, o sigui res a veure amb la realitat dels togolesos.

Admiro el treball que estan realitzant els missioners i altres voluntaris o cooperants que, amb la seva dedicació suavitzen la vida a un poble que no té cap garantia de futur, al menys per ara.

Destacaria de tots els temes un: el de la dona, el paper de la dona a l’Àfrica. No sé si he de generalitzar, però penso que si, que la situació de la dona en tot aquest continent és força semblant encara que habitin països diferents. Són elles qui porten tot el pes de la càrrega familiar i, que dels personatges que descrius en el vostre dia a dia a Togo, els tallers estan portats per dones que descrius com a excepcionals. Si amb aquesta realitat s’hi afegeix la tradició, la religió i la prepotència dels qui governen: pobres dones, tenen un treball per endavant que no se l’acaben (aquí, no ens l’acabem!).

Quan arribo al final del teu diari, recullo aquesta frase: “Pienso en la gran cantidad de togoleses cuyos ojos se iluminan cuando les decimos que somos españoles y oyen hablar de España. Nos han hecho un montón de preguntas, y detrás de esta curiosidad se adivina el sueño de poder pisar algún día aquella tierra”. Millor nivell de vida si que el tindrien, però segur que també perdrien valors sense preu que nosaltres ja hem perdut, però: visquin els somnis que són els que ens empenyen a lluitar i imaginar un món millor.

Gràcies Anna pel teu respecte a altres formes de vida i compartir aquest viatge. Malgrat les diferències culturals m’has fet veure que no em sento tan diferent dels togolesos.

Muchísimas gracias Alicia /Moltíssimes gràcies Gri...

Muchísimas gracias Alicia /Moltíssimes gràcies Griselda. Gracias a las dos. No hay mayor recompensa para mí que estas palabras vuestras, el eco que recibo de lectoras sensibles, que, como vosotras, viajáis conmigo a través de mi diario de viaje a Togo. Me doy cuenta de que he conseguido transmitir vivencias, impresiones, emociones, dudas, miedos, alegrías y tantas tantas cosas. Gracias otra vez. Y un abrazo.