Auschwitz-Birkenau. La prada dels bedolls // Auschwitz-Birkenau. La pradera de los abedules

  • Portada del poemario de Anna Rossell "Auschwitz-Birkenau. La prada dels bedolls / La pradera de los abedules", ed InVerso, 2015
  • Portada i contraportada del poemari d'Anna Rossell, «Us deixo el meu llegat...»
  • Portada y contraportada del poemario de Anna Rossell, «Os dejo mi legado...»

Categoría: 

Año: 

2015

Editorial: 

  • InVerso

ISBN: 

978-84-943138-2-0
PRECIO: 14 € + 2,50 € gastos de envío (Tapa blanda)

 

 

 

 

 

RESUMEN

Auschwitz-Birkenau. La prada dels bedolls. // La pradera de los abedules es un poemario nacido de una necesidad perentoria: la necesidad de intentar imaginar y hasta de compartir, en la medida en que ello es posible, el sufrimiento humano extremo causado por el propio ser humano. Desoyendo la sentencia de Adorno "Escribir poesía después de Auschwitz es una aberración", Anna Rossell se adentra en aquel mundo precisamente a través del lenguaje poético como la posibilidad más adecuada para representar el horror y participar de su vivencia. Consciente de que el sufrimiento es irrepresentable, en tanto que pertenece a un ámbito distinto al de la representación y por el hecho de que lo vive la propia víctima y es intransferible, la autora se acerca al sufrimiento de otros como un ejercicio catártico de aproximación y comunión con las víctimas.

VÍDEO DE L'ACTE DE PRESENTACIÓ A BARCELONA, CLAUSTRE DEL CONVENT DE SANT AGUSTÍ

VÍDEO DEL ACTO DE PRESENTACIÓN EN BARCELONA, CLAUSTRO DEL CONVENTO DE SAN AGUSTÍN

https://youtu.be/a0FjZlnmQus

o bien:

https://www.youtube.com/watch?v=a0FjZlnmQus

 

ÀUDIO DE POEMAS:

https://soundcloud.com/jorgeseca/poema-de-anna-rossell-poema-xxiv-de-su-libro-auschwitz-birkenau-la-pradera-de-los-abedules

(recita: Jorge Seca)

 

PRÒLEG DE VICENÇ VILLATORO AL POEMARI D'ANNA ROSSELL AUSCHWITZ-BIRKENAU. LA PRADA DELS BEDOLLS // AUSCHWITZ-BIRKENAU. LA PRADERA DE LOS ABEDULES, ed. bilingüe, Ed. InVerso, 2015

PRÓLOGO DE VICENÇ VILLATORO AL POEMARIO DE ANNA ROSSELL AUSCHWITZ-BIRKENAU. LA PRADA DELS BEDOLLS // AUSCHWITZ-BIRKENAU. LA PRADERA DE LOS ABEDULES, ed. bilingüe, Ed. InVerso, 2015

(Catalán) —Español a continuación—

MIRAR DES DE DINS

Com parlar de l’Holocaust? Com no s’hauria de poder
parlar mai de l’Holocaust? Pocs episodis de la
història han generat una reflexió tan adolorida, tan
constant, tan greu, sobre els límits del llenguatge
artístic per parlar del món. Els límits de fet: fins on
arriba la capacitat del llenguatge per explicar coses,
fins a quin punt hi ha coses que no es poden arribar
a narrar, a explicar, perquè són, en el sentit íntim
de la paraula, inexplicables, innombrables, incommensurables.
Els límits morals també: quines coses
tenim dret a fer i quines tenim l’obligació moral de
no fer, damunt no tan sols del pitjor rostre del mal,
sinó també de la dignitat de la memòria i del dolor,
la dels supervivents i sobretot la dels morts. Davant
la memòria de l’Holocaust, la reacció de la sensibilitat
humana és paradoxal. D’una banda, tendim a
relacionar-nos amb el món a través de paraules i
d’imatges, confiem en elles per cauteritzar el mal,
per mantenir la memòria viva, per ser plenament
humans. Parlar és la manera humana de viure. Però,
al mateix temps, de l’altra banda, notem gairebé
físicament l’existència d’uns límits que en el fons
convidarien al silenci. La paradoxa entre la necessitat
de parlar i la dificultat de parlar.
Des de la mateixa nota introductòria, sabem
que Anna Rossell inicia la seva aproximació literària
i poètica al món de l’Holocaust des de la plena
consciència d’aquesta tensió entre el silenci i la
paraula. La tensió entre l’afirmació d’Adorno que
no hi ha poesia possible després de l’Holocaust
–que inclou, implícitament, l’afirmació que no hi ha
poesia possible sobre l’Holocaust– i la necessitat vital
de cridar la paraula poètica a la que ens empeny
el dolor i la compassió. I com passa sempre, la sortida
d’aquesta tensió és estrictament individual, cadascú
troba el lloc per a la seva pròpia veu. És
possible el silenci. Res a dir. Però també és possible
la paraula. El que no és possible és qualsevol paraula.
Qui decideix, amb tot el dret, parlar de l’Holocaust
ha decidit òbviament que se’n pot parlar,
però normalment ha decidit també que no se’n pot
parlar de qualsevol manera. Que hi ha maneres
possibles i impossibles. Cadascú fixa les seves. Però
tothom és conscient que les ha de fixar. Que hi ha
de pensar. I que aquesta no és una elecció només
literària, és una elecció moral. És el cas d’Anna
Rossell, diria, que s’hi enfronta amb un grau particularment
alt de consciència i de sensibilitat. Parlar
de l’Holocaust no dicta només un tema. Dicta també
una forma.
Anna Rossell ha triat una expressió, en els
seus poemes, austera, eixuta, essencial. Sap que en
aquestes maneres de parlar de l’Holocaust hi ha
límits perillosos. L’evocació del mal i del dolor
admet malament la retòrica, la construcció barroca,
l’èmfasi sentimental. S’ha d’evitar, diria, la poetització
de l’Holocaust: que aquells bedolls, aquelles
planes, aquelles neus, ens acabin esdevenint un
paisatge poètic en el sentit tradicional del terme,
posseïdor d’una bellasa que consola. S’ha d’evitar la
morbositat, perquè l’excés de detall difumina el
conjunt. Però s’ha d’evitar també la generalització
estadística, la mirada a vol d’ocell, perquè un drama
de sis milions de persones és de fet sis milions
de drames, cada història individual és un drama
complet, els números només són estadística, calen
noms i persones, situacions. Diria que Anna Rossell
troba el que busca, i que és tan difícil de trobar:
construeix poemes breus, precisos, com llampecs o
instantànies aturades en el temps, capaços d’entrar
dins de la gent. No és el poema de qui mira. No és
una narració. És un flaix, una fotografia interior,
sempre amb gust de fragment. Si qui decideix parlar
de l’Holocaust sap que no se’n pot parlar de qualsevol
manera, Anna Rossell troba la seva manera. I
aconsegueix que la fem nostra, que la compartim.
Amb tots els sentiments que inclou i que evoca.
Diria que el llibre de l’Anna Rossell està escrit
des de la compassió. Sé que el terme és perillós
de fer servir. Sovint va associat a una mena de discurs
endolcit i moralitzant: si fos així seria una cosa
empallegosa. No ho és en absolut. Compassió en el
sentit de posar-se en la pell de l’altre. De ser l’altre.
D’acceptar i voler ser l’altre. La mirada compassiva
és aquella que es posa en el lloc de la persona, que
no se la mira des de fora, des de la pell, sinó des de
l’entranya mateixa. Potser per això alguns poemes
estan escrits en primera persona, com si hi fos. Perquè
hi és. Escriu per ser-hi. No per evocar el patiment
de l’altre, sinó per compatir-lo. Per ser l’altre,
per un instant. També això és la compassió. La passió
compartida. Anna Rossell ha escrit un llibre de
poemes honestos, que no defuig el problema inicial,
la tensió entre la necessitat de parlar i el risc de
trobar la manera. Busca i troba la seva manera. Per
això no és una veu supèrflua ni redundant ni intrusa.
És una veu sincera, d’emotivitat continguda, de
coneixement i d’intel·ligència. D’humanitat. Perquè
en el fons el tema de l’Holocaust és el tema de la
humanitat. La capacitat humana de fer el mal. El
patiment humà. La capacitat de cada persona de
ser totes les persones. No és un llibre sobre ells,
abans i allà. És un llibre sobre nosaltres, ara i aquí.

VICENÇ VILLATORO

(Español)

MIRAR DESDE DENTRO

¿Cómo hablar del Holocausto? ¿Cómo no se debería
poder hablar del Holocausto? Pocos episodios de la
historia han generado una reflexión tan dolorida, tan
constante, tan grave, sobre los límites del lenguaje
artístico para hablar del mundo. Los límites de
hecho: hasta dónde llega la capacidad del lenguaje
para contar cosas, hasta qué punto hay cosas que
no se pueden llegar a narrar, a explicar, porque son,
en el sentido íntimo de la palabra, inexplicables,
innombrables, inconmensurables. Los límites morales
también: qué cosas tenemos derecho a hacer y
qué tenemos la obligación moral de no hacer, en
relación no sólo con el peor rostro del mal, sino
también con la dignidad de la memoria y con el
dolor, la de los supervivientes y sobre todo la de los
muertos. Ante la memoria del Holocausto, la reacción
de la sensibilidad humana es paradójica. Por un
lado, tendemos a relacionarnos con el mundo a
través de palabras y de imágenes, confiamos en ellas
para cauterizar el mal, para mantener la memoria
viva, por ser plenamente humanos. Hablar es la forma
humana de vivir. Pero, al mismo tiempo, por
otro lado, notamos casi físicamente la existencia de
unos límites que en el fondo invitarían al silencio. La
paradoja entre la necesidad de hablar y la dificultad
de hablar.
Desde la misma nota introductoria, sabemos
que Anna Rossell inicia su aproximación literaria y
poética al mundo del Holocausto desde la plena
conciencia de esta tensión entre el silencio y la palabra.
La tensión entre la afirmación de Adorno de
que no hay poesía posible después del Holocausto
–que incluye, implícitamente, la afirmación de que
no hay poesía posible sobre el Holocausto– y la
necesidad vital de gritar la palabra poética a la que
nos empuja el dolor y la compasión. Y como ocurre
siempre, la salida de esta tensión es estrictamente
individual, cada uno encuentra el lugar para su propia
voz. Es posible el silencio. Nada que objetar.
Pero también es posible la palabra. Lo que no es
posible es cualquier palabra. Quien decide, con
todo el derecho, hablar del Holocausto ha decidido
obviamente que se puede hablar de él, pero en general
ha decidido también que no se puede hablar
de él de cualquier manera. Que hay maneras posibles
e imposibles. Cada uno fija las suyas. Pero todo
el mundo es consciente de que las debe fijar. Que
hay que pensar cuáles. Y esta no es una elección
sólo literaria, es una elección moral. Es el caso de
Anna Rossell, diría, que se enfrenta a esta cuestión
con un grado particularmente alto de conciencia y
de sensibilidad. Hablar del Holocausto no dicta sólo
un tema. Dicta también una forma.
Anna Rossell ha elegido una expresión, en
sus poemas, austera, parca, esencial. Sabe que en
estas formas de hablar del Holocausto hay límites
peligrosos. La evocación del mal y del dolor rehúye
el uso de la retórica, la construcción barroca, el énfasis
sentimental. Se debe evitar, diría, la poetización
del Holocausto: que aquellos abedules, aquellas
llanuras, aquellas nieves, se nos acaben convirtiendo
en un paisaje poético en el sentido tradicional del
término, poseedor de una hermosura que consuela.
Se debe evitar la morbosidad, porque el exceso de
detalle difumina el conjunto. Pero se debe evitar
también la generalización estadística, la mirada a
vuelo de pájaro, porque un drama de seis millones
de personas son de hecho seis millones de dramas,
cada historia individual es un drama completo, los
números sólo son estadística, se necesitan nombres
y personas, situaciones. Diría que Anna Rossell encuentra
lo que busca y que es tan difícil de encontrar:
construye poemas breves, precisos, como relámpagos
o instantáneas paradas en el tiempo, capaces
de penetrar en la gente. No es el poema de
quien mira. No es una narración. Es un flash, una
fotografía interior, siempre con sabor a fragmento. Si
quien decide hablar del Holocausto sabe que no se
puede hablar de cualquier manera, Anna Rossell
encuentra su manera. Y consigue que la hagamos
nuestra, que la compartamos. Con todos los sentimientos
que incluye y que evoca.
22
Diría que el libro de Anna Rossell está escrito
desde la compasión. Sé que la utilización del término
es peligrosa. A menudo va asociado a un tipo de
discurso edulcorado y moralizante: si así fuera sería
empalagoso. No lo es en absoluto. Compasión en el
sentido de ponerse en la piel del otro. De ser el
otro. De aceptar y querer ser el otro. La mirada
compasiva es aquella que se pone en el lugar de la
persona, que no la observa desde fuera, desde la
piel, sino desde la entraña misma. Tal vez por eso
algunos poemas están escritos en primera persona,
como si estuviera allí. Porque está allí. Escribe para
estar allí. No para evocar el sufrimiento del otro,
sino para compartirlo. Para ser el otro por un instante.
También esto es la compasión. La pasión compartida.
Anna Rossell ha escrito un libro de poemas
honestos, que no rehúye el problema inicial, la tensión
entre la necesidad de hablar y el riesgo de encontrar
la manera. Busca y encuentra su manera. Por
eso no es una voz superflua ni redundante ni intrusa.
Es una voz sincera, de emotividad contenida, de
conocimiento y de inteligencia. De humanidad. Porque
en el fondo el tema del Holocausto es el tema
de la humanidad. La capacidad humana de hacer el
mal. El sufrimiento humano. La capacidad de cada
persona de ser todas las personas. No es un libro
sobre ellos, antes y allá. Es un libro sobre nosotros,
aquí y ahora.

VICENÇ VILLATORO
(Traducción al español de Anna Rossell)

*

COMPRAR

TOTS ELS LLIBRES D’ANNA ROSSELL / TODOS LOS LIBROS DE ANNA ROSSELL

Escriu un correu a: / Escríbe un correo a:  arossellib@gmail.com

Indica:

1) Títol / Título  

2) Versió en català i / o espanyol // Versión en catalán o / y en español

3) Número d’exemplars / Número de ejemplares

4) Si vols dedicatòria i a qui cal adreçar-la / Si deseas dedicatoria y a quién debe ir dirigida

5) Adreça on vols rebre els llibres / Dirección en la que deseas recibir los libros

6) Al pagament, indica el teu nom i el concepte del pagament / En el pago, indica tu nombre y el concepto del pago

 

MÈTODE DE PAGAMENT / MÉTODO DE PAGO: 

1) Paypal: https://paypal.me/arilibros1789?locale.x=es_ES

2) CaixaBank, Compte Corrent / Cuenta Corriente: ES12 2100 1341 2402 0017 1951 

 

LLISTA DE PREUS / LISTA DE PRECIOS

(El preu indicat + 2,50 € despeses d’enviament / precio indicado + 2,50 € gastos de envío)

 

Os dejo mi legado por si un dia (Oratorio en XVII cantos) (poesía), con enlace a áudio, 14,50

Us deixo el meu llegat per si algun dia (Oratori en XVII cants) (poesia), amb enllaç a àudio, 14, 50 € + 2,50 envío / enviament€ + 2,50 envío / enviament

Barcelona, aquellos años. El despertar de una conciencia (novela), 14,50 € + 2,50 € gastos envío

Barcelona, aquells anys. El despertar d'una consciència (novel·la), 4,50 € + 2,50 € despeses enviament

Viatge al país de la terra roja: Togo, Benín (edició digital), 3 €

Viaje al país de la tierra roja: Togo, Benín (edición digital), 3 €

Auschwitz-Birkenau. La prada dels bedolls / La pradera de los abedules (edició/n bilingüe), 14 €+2,50 € envío / enviament 

Mi viaje a Togo (libro de viajes), 18,50 Euros + 2,50 € envío / enviament

La ferida en la paraula (poemario), 12 Euros. + 2,50 € envío / enviament. También editado en E-book, 2 Euros Ed. Playa de Ákaba, 2014.

La herida en la palabra (poemario), E-book, Ed. Playa de Ákaba, 2014, 12 € + 2,50 € envío / enviament

Mondomwouwé (novela), 12 Euros + 2,50 € envío / enviament

Quadern malià / Cuaderno de Malí, (poemari/o bilingüe), 12 Euros + 2,50 € envío / enviament

Àlbum d'absències (Poemario), Ed. Playa de Ákaba, 2013, 12,50 Euros + 2,50 € envío /enviament (També /ambién E-book: 2 Euros)

V.V.A.A., IndignHadas. Antología poética escrita por mujeres, Ed. Urania, 2012, 14 Euros + 2,50 € envío / enviament  

V.V.A.A., ErotizHadas. Antología poética escrita por mujeres, Ed. Unaria, 2014, 14 Euros + 2,50 € envío / enviament