Es Diari ● MENORCA Cultura 13
LUNES, 29 DE JULIO DE 2024

RES NO ÉS BANAL

per Manolo Ávila

S’ha fet esperar, però ja tenim un altre

llibre de poemes d’Anna
Rossell. L’autora mesura a consciència
el contingut i la forma del
producte del qual es vol fer responsable.
Es tracta d’un compendi de setanta-cinc
poemes amb un format que ja li coneixem:
concís i precís, molt precís, i, sobretot,
amb un total respecte a la llengua,
que molts, en pro d’una llibertat poètica,
sacrifiquen.
Quant al contingut, qui conegui l’obra
de l’Anna Rossell sap que perdre’s en divagacions
no és lo seu: va directa a la intenció
delatora, amb l’esperança que serveixi
per a aprendre. Comença el llibre de
poemes amb una súplica: Abraça’m, amic, /
fa fred al món, / cal molt escalf / per amortir
aquest fred («Abraça’m amic»), per a acabar-
lo amb un comiat: Deslliurada de tot,
esperaré la fi de ma existència, / amb la intacta
dignitat d’una deessa («Voleu mentides?»).
Al bell mig d’aquests dos reclams desenvolupa
tot un seguit de denúncies dels
mals que afligeixen la societat actual: emigració,
pobresa, abusos i crims del poder,
injustícia social, violència de gènere... per
acabar amb tot un seguit de poemes d’un
alt contingut líric i introspectiu.
Fa ús d’un llenguatge a vegades senzill,
a vegades apocalíptic, però sempre proper
i directe, interpel·lant el lector per fer-lo
conscient d’allò que ja sap, però amb què
ha après a conviure acríticament, i transmetre-
li amb força la seva crítica i, malgrat
tot, un alè davant dels mals del
món... Expressar tot això amb un llen-

guatge altament poètic és a l’abast de
molt pocs.
A continuació faig unes cites, a mode
de tast, d’alguns dels seus poemes:
Davant l'emigració:
Cap llum no els pertany, l’han cremat tota /
en l’existència inclement, gens fortuïta, / que
el capital instaura per la Terra. / Marx no els
afecta, ni Luther King ni Gandhi / ni Jesucrist
ni hòsties. («Cap llum no els pertany»).
Indefensió:
Confia en tu, m’has dit, / quan el món camina
a la deriva, / quan els servents de l’ambició
/ d’uns pocs preparen el festí / de la desfeta.
(«Confia en tu»).
Problemes socials:
Cossos menuts, com les gallines / davant
les cabanes dels poblats, / picotegen amb dits
experts / l’abocador. («Cossos menuts»).
De qui són els carrers de Bamako, / de qui
són els carrers? / Són de la pols vermella de la
terra, / són de l’asfalt roent, / són de benzina
espessa i mal cremada, / són de motos i cotxes
d’occident, / són d’ovelles i cabres africanes, /
de cartells on es ven el que no tens («De qui
són els carrers de Bamako»).
Com és costum en ella, no posa títol als
seus poemes, per això cal remarcar que en
aquest llibre afegeix diversos encapçalaments
(dedicatòries a persones que d’alguna
manera l’han impressionat o a llocs i
fets que per a ella han tingut algun grau
de rellevància). A tall d’exemple en citaré
alguns:
Mesón Cabacho, Ferrol, abril de 2013
Aquest lloc d’aixopluc, que acull / els divendres
els clients de la pluja / i de secà, té un
racó cobejat per dos / ancians: avui un tast de
macarrons / i deixalles d’un client de la barra,
/ que se’n va.
Amb motiu dels assassinats perpetrats
a Melilla el juny 2022:
Arribar supervivent al somni: / quasi abastar
la flor anhelada / que creix rere la reixa: /
les teves mans s’hi atansen / —tantes mans
s’hi atansen—, / el cos exhaurit i un fràgil
bleix als llavis / d’esperança. / Davant la
reixa, tu, i una caterva a punt amb foc / a cada
banda.
A Eduardo Zurro, in memoriam:
Demanar perdó / per fugir de les bombes

que tu pagues, / [...] per elevar a un déu per a
tu ignot una pregària, / [...] per ser com sóc,
perdó, / per existir, perdó.
A Bertolt Brecht:
Guarda’t del poble si el poble / gira l’esquena
a un altre poble; / de poble n’hi ha sols un,
/ o no n’hi ha cap, de fet; / Guarda’t del poble
que vota governants / contra altres pobles; / de
poble n’hi ha sols un.
A la innocència:
Infant que has vist la teva ànima / esquinçada
per un sexe delerós / i sense brida, /
han profanat el teu temple sagrat, / [...] Tu vas
morir llavors, / cap redempció et retornarà / a
la vida.
A Cassandra:
No eren visionaris, no profetes, / les seves
veus escampaven urbi et orbi / la notícia. / [...]
senyals visibles de grans transformacions / vaticinaven
arreu l’adveniment.
A tantes dones:
Vareu amputar-me el cos d’infant, / el brollador
del goig que disposà el Creador / a la
meva geografia./[…] I em turmenta la fatalitat
atziaga / de portar al meu ventre un altre infant
com jo, / destinat al mateix patiment inexorable.
De les producció poètica anterior de
l’autora s’han publicat molts poemes en
diverses antologies. És coneguda l’aversió
d’Anna Rossell a participar en certàmens
poètics, la qual cosa facilitaria el seu accés
a un públic més ampli, al qual se li priva
d’aquest enriquiment literari.
Anna Rossell ha conreat tots els gèneres:
poesia, novel·la, teatre, microrelat i llibres
de viatge. A més, ha fet traduccions
literàries de l’alemany, entre elles, «El Elegido
» («Der Erwählte», de Thomas Mann);
«Thomas Mann y los suyos» («Thomas Mann
und die Seinen», de Marcel Reich-Ranicki).
A banda d’això, desenvolupa una gran
activitat en crítica literària i ressenya d’espectacles.