Un amic, en Pep Parés m'ha escrit via e-mail un comentari, que no és senzillament un comentari; ell ha tingut la bona pensada de seguir el fil del meu poema, un fil molt bell. Jo li he demanat si m'autoritzava a publicar el seu correu com a "comentari", cosa que ell ha acceptat. Reprodueixo, doncs, aquí el que jo he rebut:

Hola Anna.

Internet és una font d’informació imponent.

He llegit el teu poema, m’ha agradat molt,i m’he permès una continuïtat puntual, bo i recordant vells temps:

(El meu poema):

Hi ha una dona que no es mou,
al jaç. Té la mirada fixa
a la paret i un floc de cabell llarg/i greixós damunt dels llavis entreoberts./
Sembla que respira subtilment, encara,//

però ja és morta.
*

(Continuació d'en Pep):

Si bategués de nou, ulls d’atzabeja,/
i el malson fugís del blanc i negre,/
ompliria de color el cos inerme/
i el cabell lluiria a la font dels besos.//

Però ja és morta.
*
*

Salut i bona nit