Poemas

Un poema para Marina Steen, que este fin de semana nos ha dejado

A la Marina, amb motiu de la seva mort
(A continuación viene la traducción al español)

I ara la mort, la vella implacable

dalladora, s’apropia del teu cos i fa com si

no hi fos i et dóna una aparença

dolça, de repòs efímer i lleuger:

cap sofriment - fidel company dels darrers mesos-

et solca el rostre.

Però ara ja mai no tornarem tu i jo

Etiquetes: 

Vida de mort

Anna Rossell
(publicada en El Clavell. Revista de Cultura, núm. 1, primer trimestre, 1997, p. 2)

Acariciaves l’ombra de l’abisme
de límits nuvolosos
i amb un bes profund
de terra buida
avui l’has abastat.

Abraçada amorosa de tenebra,
t’has fos amb l’amant que desitjaves,
anhel obert de temps etern,
melangia d’un món en clau de tu.

Etiquetes: 

Pàgines