CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL

  • Xec Marquès, estiu 2014

CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (25-02-2015)

CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (25-02-2015)

Al original catalán sigue su traducción al español

Duékoué -Costa d'Ivori-, 25-02-2015

Venc de veure on has deixat el fil i el trosset de tela que has teixit. Del que he llegit, el primer que trec en conclusió és que el que arribarà a ser universal només podrà venir de la “no-violència”, i només podrà ser universal i eficaç quan sigui valor subjectiu, assumit personalment i interioritzat com a principi d’acció. L’activista de la transformació social només ho pot ser si primer de tot ell mateix s’ha transformat i ha transformat la seva vida i la seva manera de viure d’acord amb l’objectiu de la transformació social. En teologia cristiana això mateix es diu afirmant que només qui es converteix primer ell mateix podrà convertir l’altre (si no et treus la palla de l’ull com podràs veure la biga a l’ull de l’altre).

Una segona conclusió és d’assumir com un valor, i no com un defecte o un obstacle, el fet de la interdependència. I això només és possible per l’afirmació que encapçala la problemàtica del curs : “tota tradició religiosa porta a un triple descentrament del jo”. Sense aquest descentrament (tasca inútil en tradicions, religions i cultures que no han passat pel filtre cartesià) la interdependència sempre serà un problema. En la tradició cristiana la manca de descentrament es diu orgull i egoisme, i són a la llista de pecats capitals.

Veurem si per aquí també arribo a teixir un pedacet. No volia dir-te bona nit deixant per a demà reflexionar sobre la teva carta.

I ara sí bona nit.

Xec

*

CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (25-02-2015) -Traducción al español de Anna Rossell-

Acabo de leer tu carta, de ver dónde has dejado el hilo y el trocito de tela que has tejido. De lo que he leído, lo primero que saco en conclusión es que lo que pueda llegar a ser universal sólo podrá venir de la "no violencia", y sólo podrá ser universal y eficaz cuando sea un valor subjetivo, asumido personalmente e interiorizado como principio de acción. El activista de la transformación social sólo puede serlo si ante todo él mismo se ha transformado y ha transformado su vida y su manera de vivir de acuerdo con el objetivo de la transformación social. En teología cristiana eso mismo se dice afirmando que sólo quien se convierte primero él mismo podrá convertir al otro (si no te sacas la paja del ojo cómo podrás ver la viga en el ojo ajeno).

Una segunda conclusión es asumir como un valor, y no como un defecto o un obstáculo, el hecho de la interdependencia. Y esto sólo es posible por la afirmación que encabeza la problemática del curso: "toda tradición religiosa lleva a un triple descentramiento del yo". Sin este descentramiento (tarea inútil en tradiciones, religiones y culturas que no han pasado por el filtro cartesiano) la interdependencia siempre será un problema. En la tradición cristiana la falta de descentramiento se llama orgullo y egoísmo, y están en la lista de pecados capitales.

Veremos si por aquí también llego a tejer yo un pedacito. No quería decirte buenas noches dejando para mañana reflexionar sobre tu carta.

Y ahora sí, buenas noches.

Xec

Etiquetes: